Els xiquets d’aquest vídeo estan demanant una educació que tinga amb compte els seus interessos. Estan demanant que s’actualitzen els recursos i els mètodes didàctics a la seua realitat. Volen mestres que els ensenyen coses útils, tot allò que els ajude a crear, a pensar, a raonar, a ser crítics, a comunicar-se, a ser autònoms i a viure millor en la societat en la que han nascut, una societat que canvia a un ritme vertiginós en la qual les persones ens hem d’adaptar també molt ràpidament. I, a voltes, estos canvis costen de fer, més que res perquè la naturalesa de les persones ens fa buscar allò que ens resulta més còmode i ens fa sentir més segurs, quan ho hem trobat, ens costa deixar-ho per anar a buscar altres coses que no coneixem, altres reptes. També solem pensar equivocadament que allò que ens ha servit a nosaltres també ha de servir per a educar als que venen després; però la realitat és que els escenaris canvien i la gent també i allò que nosaltres creiem que és el millor, potser no ho és per a altres generacions. Hem de tindre una ment oberta i ser flexibles per a adaptar-nos als canvis i aprofitar-nos dels avantatges que aquestos ens puguen oferir. Si els xiquets ens demanen les noves tecnologies a l’escola, per què no els les donem? És com si algú, ara mateix, per posar un exemple, en lloc d’enviar un correu electrònic que arriba al destinatari ràpidament, ens fera escriure una carta, anar a comprar un segell i enviar-la per correu, o exagerant un poc més, com si per a enviar una carta haguérem de contractar els serveis del Pony Express. ¿què pensaríem? No li trobaríem cap sentit. Doncs així pensen els alumnes.
Quan jo siga mestra, els meus alumnes seran més o menys com aquestos i hauré de buscar-me la vida per conèixer-los i preparar-me per a donar resposta a les seues necessitats. Quan jo siga mestra, usaré les noves tecnologies com unes eines útils i poderoses sempre que siga apropiat per als objectius que es vulguen assolir, també ensenyaré als meus alumnes a fer un bon ús d’elles i a ser crítics. Si hi ha alguna cosa que no sé i cal aprendre, ho aprendré i si es dóna el cas i són els alumnes els qui m’han d’ensenyar a mi alguna cosa, ho aprendré d’ells perquè en els procés d’ensenyament – aprenentatge tal com l’entenem avui en dia, tots aprenem, tots tenim alguna cosa que aportar als altres. Construirem els coneixements entre tots. I segurament, si els meus alumnes són com els del vídeo, també els aconsellaré que vegen menys la televisió i juguen més.
Si tot això arriba, espere que les administracions públiques em faciliten la feina, em recolzen, m’ajuden a formar-me i posen a l’abast de tothom els recursos i mitjos necessaris per a donar una educació de qualitat als alumnes.
Twitter és una aplicació web de microblogging. El microblogging és un servei que permet enviar missatges breus (máxim 140 caracters). És caracteritza per la pregunta ¿What are you doing? I es suposa que els usuaris escriuen missatges per a dir el que estan fent en eixe moment. Els missatges es diuen tweets (que vol dir gorjeo, el so que fan els pardalets) El twitter seria com una mescla de blogging, red social i missatgeria instantània. Cada usuari té uns seguidors i al mateix temps es pot fer seguidor d’altres. Alguns usuaris del twitter són famosos i és divertit veure els comentaris que fan. Per exemple, Barack Obama, el president dels Estats Units d'amèrica, està en twitter. Els comptes d’aquestos usuaris estan verificats, es a dir, s’han posat en contacte amb ells per comprovar que eren realment ells i no uns altres que es feien passar per algun personatge famós. El que no es pot saber és si són ells mateixos els qui escriuen els missatges o uns altres ho fan per ells. Jo sóc seguidora de l’Ashton Kutcher! i puc veure tot el que escriu en temps real! (i de la Demi Moore) També es poden seguir revistes, cadenes de televisió de notícies com per exemple la BBC.
Aquest vídeo explica més o menys el que acabe de comentar:
Hi ha varies activitats que es poden fer a l’escola fent ús del Twitter. En un article titulat Teaching with twitter de Steve Wheeler s’expliquen algunes d’aquestes activitats.
Per exemple, es pot fer servir per a fer resums, per a fer enquestes, com a tauler d’anuncis, per a compartir opinions, enllaços i altres, contactar amb estudiants d’altres països i altres cultures,...
També he trobat un microblog d’una classe de tercer curs de primària d’una escola d’Astúries. Ací està l’enllaç. A la part dreta de la pàgina i ha una llista de totes les coses que fan amb el twitter. El Chivato es el microblog de la clase de 3º B del CEIP San Félix de Candás (Asturias).
Finalment, només hem queda comentar que he aprés què és el Twitter i un poc per a què serveix i com funciona i també que, encara que al principi em pareguera que no tenia massa utilitat, hi ha moltes activitats que es poden fer a classe amb els xiquets i que poden resultar-los divertides. Aquesta eina permet la comunicació entre mestres i alumnes fora de l’aula, estar en contacte amb altres mestres, pares, institucions, etc. També he aprés que hi ha un llenguatge per comunicar-se en el twitter, però encara no el domine, que el que escrius és públic, ho veuen tots (excepte quan envies missatges directes a un altre usuari), i no es pot modificar (sí que es pot eliminar), que en les entrades o tweets es poden incloure enllaços, que pots triar qui són els teus seguidors i qui no vols que ho siguen.
He buscat la direcció de Google maps i he entrat en l’aplicació per veure com funcionava. Després de llegir un poc les instruccions he pujat les fotos al flickr. La llicència Creative Commons s’afegeix per defecte a totes les fotos que puge, segons el tipus de llicència que vaig configurar per a les primeres que vaig pujar. D’aquesta manera ja tinc una adreça de les fotos per poder-les inserir al mapa de Google.
Després he tornat al mapa i he col·locat les marques dels llocs que volia afegir, els he posat un títol i una breu descripció (en “enriquecido”) amb un permalink a una pàgina relacionada directa o indirectament amb aquestos llocs. Tot seguit he inserit la fotografia corresponent a cada marca amb HTML, es a dir, he buscat la foto en flickr, he fet clic en “compartir esto” i he buscat la HTML, aleshores l’he copiada al marcador i he modificat el tamany. En “enriquecido” es pot veure com queda la foto per si s’ha de tornar a canviar el tamany.
Finalment, he posat el mapa al meu blog, afegint un widget d’HTML i copiant la direcció del mapa, que l’he trobada dins del meu mapa on posa “enlazar” (dalt a l’esquerra) he personalitzat el mapa a tamany xicotet i m’ha quedat perfecte. Estic molt contenta per haver pogut fer el mapa. Després he vist que l’exemple que ens havia posat el mestre era un mapa amb vista de “satélite” i ho he modificat per a que el meu fóra igual. (es fa igual que el que havia fet abans però sobre el mapa en vista satélite.
He aprés que amb el google maps puc crear els meus mapes, afegint llocs d’interès amb fotos, (també es poden posar vídeos), rutes i altres coses. També puc donar permís a altres persones per a que col·laboren i compartir-lo. És molt divertit i crec que la podré fer servir com una bona eina didàctica en l’escola.
Seria una escola on l’educació no està basada en la informació que va en una sola direcció i sentit; sinó que va en moltes direccions i és de doble sentit. Es a dir, seria una escola que obri les portes al seu entorn, interactua amb ell, una escola socialitzadora on els aprenentatges serien col·laboratius i personalitzats, construïts entre tots aprofitant la intel·ligència col·lectiva i les noves tecnologies de la informació i comunicació que ens permeten crear continguts i compartir-los.
Els alumnes participarien en la seua educació de manera activa, creant, opinant, investigant, relacionant, compartint... de manera que estarien més motivats per aprendre. Es desenvoluparien valors de participació, col·laboració y construcció col·lectiva del coneixement. De la mateixa manera, també es desenvoluparien competències i habilitats de comunicació i expressió.
Seria una escola on els seus membres no tenen por als canvis, sinó que els enfronten amb una actitud positiva adaptant-se a ells i llançant-se a fer coses noves, deixant que altres els ensenyen, continuant aprenent.
Seria una escola que s’adaptaria a les exigències de la societat actual, una societat de la informació i la comunicació.
Friendfeed es un agregador de fonts web o feeds que fa possible que puguem reunir tota la nostra activitat en la web en un sol espai, de manera que es poden veure les actualitzacions dels nostres blogs, marcadors socials, llocs de fotos, facebook i altres fonts sense haver de visitar cadascun d’ells i de la mateixa manera podem veure el que fan els nostres amics. És com un diari de la nostra vida electrònica que compartim amb els nostres amics o amb qui nosaltres vulguem. Es poden compartir fotos, vídeos, llocs interessants... Les entrades apareixen en temps real. A més a més també serveix per a comentar entrades dels nostres contactes, intercanviar opinions i informació o enviar-los missatges en temps real.
Abans de res, he creat un compte en Flickr. Després he fet algunes fotos a l'uji. Es tractava de contar un poc la meva vida com a estudiant amb fotos. Aleshores, vaig pensar que aniria a fer les fotos a la facultat on vaig fer una vida d'estudiant un poc més autèntica; perquè ara mateix la que porte és una vida d'estudianta-treballadora-mestressa de casa. Després de comentar-les un poc les he geolocalitzat al mapa de filckr i els he donat una llicència Creative Commons per a que qualsevol persona les puga utilitzar sense ànim de lucre. El resultat es aquest:
ha sigut una tasca complicada perquè m'ha costat averiguar com posar les imatges en aquesta entrada. Finalment, les he afegit una a una (amb edició d' HTML) fent click en "comparte esto" (a la part de dalt-esquerra de la pàgina de la foto) perquè no he trobat una altra manera de fer-ho. El que sí he fet és un mòdul que mostra tres de les fotos a l'atzar i l'he afegit al blog amb un widget.
El RD 1513/2006, on s’estableixen els ensenyaments mínims per a l’educació primària, fa referència en l’article 6 a les competències bàsiques i diu en el punt dos: Las enseñanzas mínimas que establece este real decreto contribuyen a garantizar el desarrollo de las competencias básicas. Los currículos establecidos por las administraciones educativas y la concreción de los mismos que los centros realicen en sus proyectos educativos se orientarán, asimismo, a facilitar el desarrollo de dichas competencias.
¿quines són aquestes competències bàsiques?
Les trobem a l’anex I d’aquesta llei;
1. Competència en comunicació lingüística 2. Competència matemàtica 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 4. Tractament de la informació i competència digital 5. Competència social y ciutadana 6. Competència cultural y artística 7. Competència per a aprendre a aprendre 8. Autonomia i iniciativa personal
Entre aquestes competències bàsiques hi ha la competència en el tractament de la informació i competència digital que es pot resumir així:
…la competencia digital comporta hacer uso habitual de los recursos tecnológicos disponibles para resolver problemas reales de modo eficiente. Al mismo tiempo, posibilita evaluar y seleccionar nuevas fuentes de información e innovaciones tecnológicas a medida que van apareciendo, en función de su utilidad para acometer tareas u objetivos específicos.
En síntesis, el tratamiento de la información y la competencia digital implican ser una persona autónoma, eficaz, responsable, crítica y reflexiva al seleccionar, tratar y utilizar la información y sus fuentes, así como las distintas herramientas tecnológicas; también tener una actitud crítica y reflexiva en la valoración de la información disponible, contrastándola cuando es necesario, y respetar las normas de conducta acordadas socialmente para regular el uso de la información y sus fuentes en los distintos soportes.
D’altra banda, si consultem el Decret 111/2007 pel qual s’estableix el currículum d’educació primària a la Comunitat Valenciana, trobem que en l’àrea de Coneixement del medi, l’objectiu general d’àrea número quinze és: Utilitzar les TIC per a obtindre informació i com a instrument per a aprendre i compartir coneixements i valorar la seua contribució a la millora de les condicions de vida.
Aquest objectiu general es concreta dins del Bloc 7. Objectes, màquines i noves tecnologies. amb uns continguts per a cadascun dels cicles. Els continguts que s’estableixen dins d’aquest bloc per al tercer cicle que fan referència a les TIC són:
Informàtica. Ús autònom del tractament de textos. Busca guiada d’informació en la xarxa. Control del temps i ús responsable de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Després de llegir tota aquesta informació que guarden les lleis, ja es pot donar una primera resposta a la pregunta que es proposa en aquesta tasca: Per a què faries servir les noves tecnologies?
Doncs, les faria servir per a assolir les competències bàsiques i els objectius establerts en la legislació. D’aquesta manera les noves tecnologies serien un recurs que ens ajudarien a aconseguir la finalitat de l’educació primària: proporcionar a tots els xiquets i xiquetes una educació que permeta el seu desenvolupament personal i el seu benestar, tant en els aspectes individuals com en els socials.
Però, encara hi ha més. Les noves tecnologies si es porten a l’aula és per algun motiu, a més de fer allò que mana la llei. Les TIC, a banda de contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques, tenen uns avantatges que les fan imprescindibles a les aules actuals, sempre que es faça un bon ús d’elles: faciliten l’aprenentatge dels alumnes, proporcionen una gran quantitat d’informació de manera ràpida i senzilla que cal aprofitar a l’hora de fer les classes, estalvien temps, motiven als alumnes que veuen en elles un component lúdic i els fa participar activament del seu aprenentatge, promouen l’aprenentatge col·laboratiu, etc. També són un recurs per a atendre a la diversitat (alumnes amb dificultats motores, visuals, etc.) i permeten obrir l’escola a l’exterior (als pares, a altres escoles,...)
A la pàgina web del professor Pere Marques, AULAS SIGLO XXI, es proposen unes activitats educatives amb TIC que es classifiquen en 5 grups:
- Treball individual autònom dels alumnes: activitats de documentació, conceptualització, reflexió,... que els estudiants poden realitzar de manera autònoma o amb instruccions del professor. Alguns exemples: blog personal de l’alumne, portfolio, cerca a Internet de materials d’interès per a l’assignatura, tutories virtuals, etc.
- Activitats centrades en el professor: exposicions magistrals amb recolzament de la pissarra digital i preguntes als alumnes, fer exercicis entre tots i corregir-los utilitzant la pissarra digital interactiva, videoconferències,
- Activitats guiades: exercicis d’autocorrecció amb el PC, fer una webquest, contestar preguntes, presentació pública de treballs, etc.
- Projectes de gran grup: per a tota la classe, es vam realitzant al llarg del curs. Per exemple: blog diari de la classe, wiki glossari de l’assignatura elaborat entre tots, revista escolar, pluja d’idees, etc.
Aquest tipus d’activitats fan que l’alumne participe activament en la seua educació, que aprenga a comunicar-se i a conviure amb els altres desenvolupant habilitats socials, que siga autònom, crític i responsable, que siga capaç de resoldre problemes i de continuar aprenent al llarg de la seua vida. I tot això és important perquè és el que li ha de servir per a viure millor.
Finalment, i després d’haver exposat per a què faria servir les noves tecnologies, m’agradaria comentar Per a què no faré servir les noves tecnologies? per a educar de la mateixa manera que es feia abans, amb una metodologia tradicional. Si fem ús de les TIC perquè són un avanç tecnològic que ens permet millorar el procés d’ensenyament – aprenentatge, aleshores també ha d’evolucionar la metodologia cap a un altra que les aprofite al màxim. Hi ha un vídeo que ja fa un temps que circula per la web, però que l’he enllaçat perquè em pareix molt graciós i s’entén el que vull dir.
Entrades
