La setmana passada vam anar tota la classe a una conferència que tractava sobre l’ús de les TIC a l’escola. Va tindre lloc a la Casa de Cultura de Benicàssim i la feia Fernando García Páez, cap d’estudis del CEIP San Walabonso, una escola situada en un poble que es diu Niebla (a la província de Huelva) Ja m’havien dit uns companys de classe que van anar l’any passat que era molt interessant i que m’agradaria. No em van enganyar. Va estar molt bé. Fernando García Páez ens va contar un poc el que feien a l’escola amb els xiquets i les TIC d’una manera tan amena i divertida que van passar tres hores en un bufit. I ens vam riure molt.
A banda d’unes quantes anècdotes que van arrancar les rialles de tots els que estàvem presents, Fernando ens va explicar que a la seua escola la integració de les TIC té més a veure amb la Pedagogia i menys amb la Tecnologia. No pretenen que els seus alumnes siguen uns experts en tics, sinó que aquestes siguen útils per a millorar el seu procés d’ensenyament aprenentatge. De fet, no tenen massa recursos tecnològics i, encara que sí tenen ordinadors per als alumnes, aquestos són molt vells i no poden fer massa coses amb ells. Per a ell, allò més important és donar una educació que estiga centrada en l’alumne, protagonista de l’aprenentatge i “prosumidor” (productor i consumidor al mateix temps). Es tracta de donar sentit al treball de l’alumne, i per tant no hem d’oblidar mai que aquestos alumnes, encara que pertanyen a la generació digital, segueixen sent xiquets.
Algunes de les activitats en les que utilitzen les noves tecnologies són, per exemple: el taller de meteorologia escolar. Els xiquets ixen al pati a agafar les dades del temps, ho apunten primer a una llibreta i després ho passen a un full de càlcul del Google Docs, fan gràfiques, ho passen al blog a diari i ho publiquen a Internet. Una altra activitat és l’enregistrament de lectura. Els xiquets es preparen bé la lectura, l’enregistren amb un programa d’àudio, l’Audacity, i la publiquen al blog. Amb això es pot aconseguir que els xiquets es barallen per llegir un llibre com “El lazarillo de Tormes”. En aquest cas les TIC serveixen per a motivar a la lectura. També es fan webquest, caceres de tresors, vídeos amb fotos de les festes o activitats i videoconferències.
A més de motivar, les TIC també es poden usar com un recurs per a l’educació especial. Per exemple, en el cas d’una xiqueta amb hiperactivitat que no pot escriure bé amb la ma perquè el seu cervell no li ho permet, aquesta pot aprendre igualment, perquè les seues neurones no estan afectades, si prova d’escriure amb altres mitjos com ara les tecles de l’ordinador. D’aquesta manera es supera l’obstacle que suposava el problema motor.
A banda de les activitats amb TIC, en aquesta escola es fan altres activitats i Fernando ens va mostrar algunes: els xiquets fan experiments i han d’explicar-los als demés, jocs tradicionals, teatre, dansa del ventre, museus (col·loquen fotos de quadres i obres d’art en les parets de l’escola), escola de pares... Hi ha una que em va parèixer molt bonica i interessant a l’hora d’ensenyar valors als xiquets, la cooperativa. Amb aquesta tasca els xiquets posen uns diners que són per a preparar uns productes i després vendre’ls. Tot el que guanyen és per a uns xiquets d’Àfrica, amb els quals es poden comunicar mitjançant videoconferència.
Em va agradar molt com funciona aquesta escola i la paciència de Fernando per a implicar tots els mestres i formar un equip per a portar endavant el seu projecte. Es una llàstima que l’administració pública no els faça cas i no els donen facilitats pel que fa als recursos tecnològics perquè, si amb el poc que tenen ja són genials, imagineu què podrien fer aquesta gent amb més mitjos.
Fernando, gràcies per compartir amb nosaltres la teua experiència i fer-nos passar una estona agradable amb les teues històries, la teua senzillesa i el teu sentit del humor. Fins aviat!
A banda d’unes quantes anècdotes que van arrancar les rialles de tots els que estàvem presents, Fernando ens va explicar que a la seua escola la integració de les TIC té més a veure amb la Pedagogia i menys amb la Tecnologia. No pretenen que els seus alumnes siguen uns experts en tics, sinó que aquestes siguen útils per a millorar el seu procés d’ensenyament aprenentatge. De fet, no tenen massa recursos tecnològics i, encara que sí tenen ordinadors per als alumnes, aquestos són molt vells i no poden fer massa coses amb ells. Per a ell, allò més important és donar una educació que estiga centrada en l’alumne, protagonista de l’aprenentatge i “prosumidor” (productor i consumidor al mateix temps). Es tracta de donar sentit al treball de l’alumne, i per tant no hem d’oblidar mai que aquestos alumnes, encara que pertanyen a la generació digital, segueixen sent xiquets.
Algunes de les activitats en les que utilitzen les noves tecnologies són, per exemple: el taller de meteorologia escolar. Els xiquets ixen al pati a agafar les dades del temps, ho apunten primer a una llibreta i després ho passen a un full de càlcul del Google Docs, fan gràfiques, ho passen al blog a diari i ho publiquen a Internet. Una altra activitat és l’enregistrament de lectura. Els xiquets es preparen bé la lectura, l’enregistren amb un programa d’àudio, l’Audacity, i la publiquen al blog. Amb això es pot aconseguir que els xiquets es barallen per llegir un llibre com “El lazarillo de Tormes”. En aquest cas les TIC serveixen per a motivar a la lectura. També es fan webquest, caceres de tresors, vídeos amb fotos de les festes o activitats i videoconferències.
A més de motivar, les TIC també es poden usar com un recurs per a l’educació especial. Per exemple, en el cas d’una xiqueta amb hiperactivitat que no pot escriure bé amb la ma perquè el seu cervell no li ho permet, aquesta pot aprendre igualment, perquè les seues neurones no estan afectades, si prova d’escriure amb altres mitjos com ara les tecles de l’ordinador. D’aquesta manera es supera l’obstacle que suposava el problema motor.
A banda de les activitats amb TIC, en aquesta escola es fan altres activitats i Fernando ens va mostrar algunes: els xiquets fan experiments i han d’explicar-los als demés, jocs tradicionals, teatre, dansa del ventre, museus (col·loquen fotos de quadres i obres d’art en les parets de l’escola), escola de pares... Hi ha una que em va parèixer molt bonica i interessant a l’hora d’ensenyar valors als xiquets, la cooperativa. Amb aquesta tasca els xiquets posen uns diners que són per a preparar uns productes i després vendre’ls. Tot el que guanyen és per a uns xiquets d’Àfrica, amb els quals es poden comunicar mitjançant videoconferència.
Em va agradar molt com funciona aquesta escola i la paciència de Fernando per a implicar tots els mestres i formar un equip per a portar endavant el seu projecte. Es una llàstima que l’administració pública no els faça cas i no els donen facilitats pel que fa als recursos tecnològics perquè, si amb el poc que tenen ja són genials, imagineu què podrien fer aquesta gent amb més mitjos.
Fernando, gràcies per compartir amb nosaltres la teua experiència i fer-nos passar una estona agradable amb les teues històries, la teua senzillesa i el teu sentit del humor. Fins aviat!
Entrades
